Les efemèrides, com a esdeveniments culturals, permeten reflexionar sobre el moment actual. On queda, cinquanta anys després de la seva mort, la personalitat artística de Conxita Badia? La soprano catalana va ser la cantatriu més important de la generació d’abans de la Guerra Civil Espanyola, en què també hi havia els noms de Concepció Callao i Mercè Plantada. Les cantatrius no eren actrius que cantaven (el nom és equívoc!). Eren cantants líriques d’alta volada intel·lectual i poètica, especialitzades en la cançó de concert (lied) de petit format, on tot és essència.
Les efemèrides, com a esdeveniments culturals, també són oportunitats per mirar endavant. Com sonarien, un segle després, les cançons que va cantar (moltes vegades estrenar!) Conxita Badia? Aquest és el punt de partida de Cançons incertes (a Conxita Badia), que es presenta la nit del 24 de maig al Festival Udaeta, amb Enric Cambray com a presentador i l’assessorament artístic d’Enric Majó. És una proposta de revisió (de recomposició, de fet) d’aquestes músiques, a càrrec del guitarrista i compositor Jordi Torrens: “em va sorprendre la poca quantitat de material disponible (sonor, escrit, imatges…) sobre una personalitat tan influent com la de Conxita Badia. Em va ser de molta ajuda el Fons Conxita Badia que hi ha a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on vaig poder tenir a les mans les seves partitures de directe, les que va utilitzar en els concerts i recitals”.
Per a la interpretació de les seves revisions musicals, Jordi Torrens utilitza la guitarra com a element central, harmònic, melòdic i acústic. S’hi suma, com una extensió cap al registre greu, el contrabaix de Miquel González. Sol Vicente aporta una veu lírica, ben timbrada. Guillermo Calliero, el fraseig jazzístic amb la trompeta i el bandoneó. Finalment, les percussions de Pablo Campos salpebren un projecte dedicat, amb el màxim respecte i admiració, a l’actitud artística de Concepció Badia i Millàs (1897 – 1975), Conxita Badia.
