El mestre Falla va triar Mallorca per aïllar-se del soroll urbà i poder-se concentrar en l’obra en què feia anys que treballava i que deixaria inacabada: la cantata escènica Atlàntida. El llibre Manuel de Falla en la Isla, del seu amic Joan Maria Thomàs Sabater, recull moments de l’estada: els concerts amb repertori sacre al Teatre Principal de Palma; les tertúlies, trobades i assajos amb músics locals; els contactes amb la Capella Clàssica de Mallorca, i l’origen de la composició inspirada en la Balada núm. 2 en fa major d’un altre músic que va sojornar a Mallorca, Frédéric Chopin, i en un poema que forma part de l’Atlàntida de Verdaguer: Balada de Mallorca.
El grup de cambra Image Ensemble, conformat per músics que viuen a Mallorca, s’ha inspirat en la influència de l’illa sobre altres compositors, com Albéniz, Torrandell i Mestre. El seu concert El tricorni de don Manuel es basa, efectivament, en El sombrero de tres picos, en una adaptació magistral del compositor xestà Gustavo López; però es complementa amb tres peces mallorquines que ells mateixos ens presenten:
Mallorca, opus 202 d’Isaac Albéniz, es va estrenar el 1890 a Londres i s’inspira en el romanticisme insular de Frédéric Chopin a Valldemossa (desembre de 1838 – febrer de 1839). L’obra, subtitulada barcarola, s’articula en un balanceig ternari que recorda el del mar. La secció central, més apassionada, introdueix un dramatisme contingut que contrasta amb la serenor inicial. És el so d’una Mallorca idealitzada: contemplativa, íntima, gairebé impressionista dins d’una atmosfera harmònica.
Cançó de llaurar i Boleros, d’Antoni Torrandell, és una obra de maduresa d’aquest compositor nascut a Inca el 1881 i format a Mallorca, Madrid i París. Els temes centrals de la composició parteixen d’antigues melodies mallorquines (cants de treball i danses populars), però són filtrats pel llenguatge postromàntic de l’autor. No són simples cites folklòriques, sinó la transformació artística de la melodia local al simfonisme universal.
La Serenata de Rosa Mestre va ser seleccionada per formar de l’Exposició Universal de Chicago el 1893. Es tracta d’una peça lírica, cantabile i elegant que combina la tradició melòdica de la Mediterrània amb la sensibilitat romàntica pròpia de l’autora. El llibre de Joan Círia Rosa Mestre, una música precoç i pionera recull la biografia d’aquesta compositora, la primera documentada a escriure i estrenar una sarsuela.
Balada de Mallorca, en la versió del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Jordi Casas.
