La vilanovina Masia Nova, una antiga edificació que data originalment del segle XV, va ser adquirida per Joan Magriñà el 1955. A més de convertir-la en la seva residència, hi va recollir els materials relacionats amb tota una vida dedicada a la dansa. Avui aquests testimonis es conserven entre el Museu Víctor Balaguer i l’Institut del Teatre.
A l’episodi “Los años dorados de un bailarín” del programa “Los padres de nuestros padres” (TVE, 1984) es poden veure imatges tant de l’interior de la Masia Nova com de l’estudi del carrer Petritxol. Són testimonis d’una biografia gairebé desdibuixada, que marxa sense fer soroll, tal com va arribar, discretament. Les primeres paraules de Montserrat Roig a l’entrevista televisiva són avui premonitòries: “Los orígenes de Joan Magriñà fueron apacibles, tranquilos. El ambiente en que se educó: casero y religioso. Nació en Vilanova i la Geltrú el 23 de diciembre de 1903. Hijo de un panadero (…). El gran bailarín Joan Magriñà descubrió de adolescente que su gran pasión era la danza. A ella dedicaría toda su vida: su familia sería el escenario; su dama, el baile clásico”.
Però els deixebles de Magriñà, aquells que es refereixen a ell com a mestre, no defalleixen a l’hora de reivindicar la seva figura. És el cas dels exballarins del Liceu, agrupats a l’Associació LiceXballet, que presenten l’espectacle “Tot allò que no t’havia dit. Ballant amb Magriñà”, dirigit per Carlos Murias. Es tracta de cinc monòlegs, com diu el subtítol, que “es creuen com una dansa en cadena” i que properament es podrà veure a Sabadell (27 d’abril, 12h, a l’Auditori del Casal Pere Quart) i a Barcelona (29 d’abril, 18h, a la sala d’actes de la Vil·la Urània).
El mateix dia 29 (gairebé a la mateixa hora, es tracta del Dia Internacional de la Dansa), la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges acollirà la presentació del llibre 60 classes de dansa clàssica del mestre Joan Magriñà, de Concepció Campamà, amb l’acompanyament de la ballarina Sílvia Paretas i les seves alumnes l’Espai de Dansa del Prado.
Aquest llibre, que recupera les lliçons més tècniques del mestre, transita un camí silenciós, sense estridències, com el que uneix la Masia Nova amb la Serra (on es va presentar el 2 de juny de l’any passat) i la Serra amb Sitges. Una parada en la seva ruta també el va portar a Sant Celoni, amb la ballarina Margarita Ponce com a amfitriona i Laura Costa Olivé com a presentadora (17 de novembre).
Potser que les herbes el camuflin i que les pedres caigudes dels marges en confonguin la silueta, però mentre algú el recorri de tant en tant, el camí existirà i portarà a algun lloc.
Entrevista a Joan Magriñà
