El musicòleg Amadeu Corbera ens diu: “Baltsar Samper arribà a ser una de les figures prominents del panorama musical català dels anys vint i trenta [del segle XX]. Compositor, pianista, director d’orquestra, crític musical i precursor, en el marc de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, d’una primera etnomusicologia catalana positivista i sistemàtica. Fou també un intel·lectual compromès amb el projecte republicà de la Generalitat —formà part del Consell de Cultura, dins la Subponència de Música, membre d’Acció Catalana i col·laborador del moviment catalanista de Mallorca (…). La guerra l’agafà probablement en el moment de més maduresa artística i intel·lectual, i reconeixement social, i el llunyà exili mexicà de per vida el condemnà a un progressiu —però definitiu— oblit dins la memòria musical catalana”.
El 2018, el Govern de les Illes Balears va recuperar l’arxiu d’aquest músic nascut a Palma de Mallorca el 1888 i mort a Ciutat de Mèxic el 1966, entre el qual hi ha cançons, peces per a piano, per a coral, obres simfòniques i fins i tot bandes sonores. Des d’aleshores, existeix un moviment per a la reinterpretació de la seva obra, al qual se suma el Festival Udaeta: Mireia Tarragó i Carmen Santamaría han incorporat “Amor tinc por” i “Enigma” entre les cançons que interpretaran el dia 21 de maig a Sota-Ribes. I la cobla Ciutat de Girona recuperarà la seva sardana “Hivern”, que només s’ha interpretat una vegada des de la seva estrena el 1936.
El rei Samper, deixeble predilecte d’Enric Granados, va abandonar les escales que l’encaminaven al seu tron el 26 de gener de 1939, el dia que l’exèrcit franquista va ocupar Barcelona. La seva carrera artística, malgrat que va continuar modestament a Mèxic, es va trencar per sempre més. Recuperant la seva música es recupera també la seva dignitat majestàtica.
Baltasar Samper, el ritme amnèsic (documental de Victòria Morell, 2018).
