Com molts ballarins, Adelaida Guerrero va començar a ballar de molt jove. Es va formar en la dansa clàssica espanyola i en el flamenc amb mestres de renom, com Rosa García, Enrique Burgos, Belén Maya, La Yerbabuena, Paco Romero, Merche Esmeralda, La China, Belén López o Susana Escoda. A més, domina la disciplina dels “balls de saló”, en què ha representat Espanya a diversos països del món.
Ha format part de la Compañía de Flamenco y Clásico Español de Belén López, amb seu a Madrid, a l’espectacle A mi manera que es va presentar l’abril de 2007 al teatre La Latina. També ha format part de Tarraconenando i Eclipse (sota la direcció del ballarí i coreògraf Francis Núñez), de Pura Sangre (amb cinc gires a Rússia!) i María de la O (estrenat al Palau de la Música Catalana de Barcelona). Actualment, forma part de la companyia Arte y Flamenco (que actua normalment al palau musical català) i dirigeix la seva escola de dansa.
El currículum de Josué García no és menys impressionant. Es tracta d’un trompetista llicenciat en l’especialitat de jazz al Conservatori del Liceu (2016) que ha actuat amb grups de tota mena d’estils: del jazz orquestral al combo de música moderna, amb predilecció pel flamenc i la música llatina. A més, Josué García també és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i Esportiva (2013), àmbit que ha unit al de la música a través del projecte d’alt rendiment musical I play: “la inquietud per construir un entorn socioeducatiu on poder compartir les seves experiències i aprenentatges en les dues àrees més significatives de la seva vida, la música i l’esport (…). Una metodologia que té com a pedra angular la visió de l’estudi de la música des de l’òptica de l’entrenament esportiu entenent el fet de tocar un instrument com una habilitat psicomotriu subjecta als mateixos principis que qualsevol altra i dissenyant activitats que permetin desenvolupar-los mitjançant l’entrenament sistemàtic”.
Adelaida i Josué, Josué i Adelaida, presenten un nou projecte d’escenari: Contra viento y madera, que s’estrenarà al Festival Udaeta, la nit del 23 de maig. Ell representa el vent de la trompeta jazzística, d’improvisació lliure i aguda; i ella personifica el repicar dels peus sobre la fusta, l’essència tel·lúrica de la dansa d’arrel ibèrica.
