Menu
Menu
“El Festival Udaeta no es basa en un gènere concret, ni en un estil, sinó en un concepte estètic que marca clarament què inclou i què exclou. El motiu inspirador és la figura del personatge que li dóna nom, José de Udaeta, però també la torre del castell ribetà que durant segles va marcar la frontera entre dos mons: el cristià i el musulmà”, són paraules d’Esteve Molero, director del festival, que afegeix: “però allà on abans hi havia una frontera, una divisió, ara hi ha un pont, una unió”.
Per això el festival va començar amb la interpretació de les Iberian improvisations de Santi Escura, al piano. L’artista va donar la benvinguda al públic que es va apropar al castell durant La Nit dels Museus. El piano és l’instrument rei de la cultura occidental europea, però Santi Escura el va apropar al llenguatge ètnic d’Orient. El pianista, compositor a temps real, improvisador lliure i imaginatiu, va marcar el to d’inici del festival en una primera nit ja màgica.
Marc Miralta va presentar el seu nou projecte discogràfic al Festival Udaeta, Flamenco Vibes. Va ser la primera actuació en directe després del seu pas per l’estudi de gravació, amb la complicitat de tres artistes més joves que ell, però igualment inquiets i virtuosos: Pau Figueres, a la guitarra, Manel Fortià, al contrabaix; i Arnau Figueres, a les percussions.
L’endemà, Inma Ortiz i Pol Sánchez van interpretar un repertori basat en composicions originals d’ambós artistes, acompanyats de dos músics italians: Sergio di Finizio (baix elèctric) i Michele Pintus (percussions). A més, les bailaoras Judit González i Lucía Vicedo van desplegar els seus moviments a dalt i al voltant de l’escenari. La imatge de les seves siluetes dibuixades en el castell va ser un dels moments de bellesa plàstica més suggerents del festival.
Diumenge va ser el dia de les produccions pròpies del festival. Al migdia, al Teatre Parroquial, la guitarra de Jordi Torrens i el contrabaix de Miquel González van emmarcar la projecció del documental Conxita Badia no existeix. Els dos músics van proposar noves versions dels clàssics que havia interpretat (moltes vegades estrenat) la cantatriu Conxita Badia; i Eulàlia Domènech (directora del film i besneta de Badia) va presentar el seu treball de “recuperació de memòria col·lectiva”, com ella mateixa va explicar.
A la tarda, el pati del castell va acollir Un sonet, com sona?, la proposta basada en el llibre de sonets Perdent la por, del ribetà Anton Ferret Baig. El poeta i rapsode va conduir un esdeveniment en què les explicacions i les recitacions es barrejaven amb interpretacions cantades (per la mezzosoprano Inés Moraleda) i versions instrumentals (amb el violí solista de Francesc Guzmán). L’element unificador, a més de la veu del poeta, va ser el piano atent, de musicalitat absoluta, de Josep Buforn.
Un any més, es produeix el miracle del pati del castell: l’essència artística de José de Udaeta es manifesta sota la forma de propostes d’escenari que el ballarí i castanyolista hagués gaudit i aplaudit. Enguany aquest miracle l’han fet possible, a més dels artistes i el públic, ARC Gestió Cultural (xarxes socials), Oriol Martí (disseny i web), Xavier Pascual (suport tècnic), Albert Pisa (Fokum Audiovisuals), Joan Carles Saltó (Quenoparilafesta), Fede Serrat (Blumusic), Gina Jacas (fotògrafa oficial), Pianoservei, Alberto Redondo i Nando Portillo (Artenviu), Lluís Milà (Teatre Parroquial), Marijó Riba (Associació Eduard Toldrà), Susana Villagrasa (Talent femení), Ignasi Garolera i Xevi Capdevila (Artiac) i Casino Gastrobar.
A partir d’ara el festival ja comença a dissenyar les propostes per a l’any que ve, en què el certamen complirà un lustre, mitja dècada. Mentrestant, un vídeo com a penyora. Es tracta d’una composició del mestre Albert Moraleda basada en el sonet número 49 del llibre d’Anton Ferret, estrenada el 26 de maig al pati del castell ribetà.
El festival, inspira. Fins l’any que ve!
©Festival Udaeta. Tots els drets reservats.
