La sarsuela Jugar con fuego (1849), de Francisco Asenjo Barbieri, es considera la primera obra d’aquest gènere que durant més d’un segle ha gaudit de tanta popularitat. Feu la prova: digueu-li a un avi o àvia de més de setanta anys: “Hace tiempo que vengo al taller…” i respondrà indefectiblement “y no sé a qué vengo”. Fins i tot pot ser que continuï entonant: “Eso es muy alarmante, eso no lo comprendo”. És, en aquest cas, el fragment d’una sarsuela estrenada nou dècades després: La del manojo de rosas (1934), de Pablo Sorozábal.
La sarsuela va néixer com a alternativa popular a l’aristocràtica òpera en italià o alemany. La llengua principal de la sarsuela va ser el castellà, però també va haver-hi sarsueles en gallec i basc. En català destaquen L’alegria que passa (Rusiñol-Morera), La santa espina (Guimerà – Morera), La nit de Nadal (Joan Lamote de Grignon), La presó de Lleida (Jaume Pahissa), però, sobretot: Cançó d’amor i de guerra (Capdevila – Mora – Martínez Valls). La sarsuela, a més, va tenir un gran impacte a Hispanoamèrica. En total, es calcula que des del 1849 se n’han estrenat entre dotze i tretze mil!
És per tot això que la sarsuela s’ha presentat com a candidata a esdevenir Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la UNESCO. Encara s’ha de recórrer un camí molt llarg, però la sarsuela està una mica més a prop d’aquest reconeixement del qual ja gaudeixen el flamenc, les falles de València, els carnavals de Cadis o els castells.
Si els castells es consideren Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat… com és que la sardana no? La Confederació Sardanista de Catalunya treballa per a la inscripció de la dansa catalana en aquesta llista patrimonial de la UNESCO. Si vols saber-ne més i fins i tot donar suport a la candidatura, consulta a la Fundació Sardana.
Mentrestant, el Festival Udaeta et convida a Falla abans de Falla, l’espectacle que explica la influència de la sarsuela en el jove Manuel de Falla, amb les veus de Rosa Maria Abella i Andreu Miret, acompanyats per l’orquestra Camerata Eduard Toldrà. S’hi podran sentir melodies irresistibles, com les que formen part de La verbena de la Paloma, El barberillo de Lavapiés, La Gran Vía i fins i tot un arranjament inèdit d’un dels compositors de sarsuela més important de tots els temps, el català Amadeu Vives.
