Diversos poetes del Gran Penedès han lloat l’òpera prima d’Anton Ferret Baig. Ho han fet el gelidenc Jordi Llavina en el pròleg del llibre, la sitgetana Vinyet Panyella a L’Eco de Sitges, i les ribetanes Teresa Tort (a Núvol) i Lídia Gázquez (al videopodcast geMMinades, que presenta amb Raquel Casas). El vilafranquí Santi Borrell Giró ha escrit a La República:
“Ferret escriu amb una gran destresa. La por és natural. La por, més ben dit, és cultural, i aquest és el gran recordatori del llibre. També ens parla del que no sabem veure, de la por que es va dipositant a les paraules, en el solatge de la llengua, com les paraules ho poden infectar tot: La gent, xerrant, embruteix el paisatge.
Sonet a sonet va desglossant les formes perverses de la por, tan efectives que dominen el món. Són poemes profunds que ens inunden de meravelles sentides. Hi ha densitat lingüística, fluida. També ens parla de la por com a alliberació: La por és garantia d’un viure estoic.
És realment bo i els seus versos tenen la clarividència d’un savi, d’un home ordenat, amb una mirada serena: la por mai no s’oblida”.
La tarda del diumenge 26 de maig Anton Ferret Baig ens explicarà què és i com es construeix un sonet, aquesta forma poètica que ell tan bé domina. Durant la vetllada hi haurà, a més, sonets cantats per la mezzosoprano Inés Moraleda, sonets instrumentals, sense paraules, com els que va escriure Eduard Toldrà per a violí i piano (interpretats per Francesc Guzmán i Josep Buforn) i sonets dits, recitats pel poeta. I potser alguna sorpresa més.
La poesia com a instrument de transformació personal, la creativitat com a aliat per afrontar les inquietuds més secretes. Aquesta és la proposta d’Un sonet, com sona? Apropar-se a la forma poètica per conèixer-la des de dins, perdre-li la por, i convertir-la en un element alliberador.
Anton Ferret Baig compartirà amb el públic el fet creatiu, el procés que l’ha dut a escriure versos tan descriptius i bells com aquests, que resumeixen en essència el seu llibre:
La por de tu, lector, m’ha estat nociva.
T’he temut tant que és ben poc el que he escrit
quan, si no escric, no trobo pas sentit
en el que soc o faig, res no em motiva.T’he imaginat com en Salvador Oliva
trobant errors al ritme o bé ungit
rector rural que em retreu el que he dit
per immoral. He temut la invectivad’algun amic que veient el fracàs
dels meus escrits em retirés l’afecte
o em digués, franc: “escriure és ton defecte!”Però han passat els anys. Ja veig l’ocàs
i ara et puc dir amb l’aplom del provecte
que no et tinc por, lector. Però sí, respecte.
