Enric Majó (1945) és un dels artistes catalans amb més reconeixement popular, ja que forma part de l’imaginari artístic català. Va debutar el 1965 amb Després de la caigua, d’Artur Miller, sota la direcció d’Adolfo Marsillach; i des d’aleshores no ha parat. Al teatre és recordat per les seves versions de Hamlet o Terra Baixa, entre moltíssims més títols; al cinema, per la seva aparició en pel·lícules com El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró; i en la televisió, per encarnar Maurici Castro a Nissaga de Poder, per exemple. El seu currículum és inacabable, però a més cal sumar-hi nombroses aportacions com a director escènic i dissenyador de vestuari.
Enric Cambray (1988) forma part d’aquella generació d’actors que va debutar a les sèries televisives catalanes. Cambray ho va fer a El cor de la ciutat, de molt jovenet, en el paper d’Òscar. Des d’aleshores ha seguit una trajectòria ascendent. Ha fet cinema (tant d’actor com d’actor de doblatge), molta televisió, ha format part de l’equip de direcció dels Premios Goya en dues edicions i ha estat productor de diversos muntatges teatrals i televisius. Recentment ha protagonitzat les versions unipersonals del Shakesperare adaptat per Sergi Belbel, a Hamlet.01 i 02.
Però què uneix a Enric Majó, Enric Cambray i Esteve Molero, director del Festival Udaeta? Doncs que els tres artistes van treballar plegats a l’homenatge institucional de la Generalitat de Catalunya a Núria Feliu, en un concert-espectacle titulat Núria Feliu al Palau (de la Música). Majó en va ser el director artístic; Molero, el musical; i Cambray (juntament amb Annabel Totusaus) va protagonitzar un dels números més aplaudits de la vetllada: la selecció de musicals americans adaptats al català per la cantant de Sants.
La sintonia dels tres artistes va ser tan bona que han acceptat la invitació del director del festival ribetà per formar part de la seva cinquena edició. Si el 2024 els va unir Núria Feliu, el 2025 ho ha fet José de Udaeta.
