“He vist diverses vegades el documental Conxita Badia no existeix, i sobretot l’he escoltat. N’he escoltat les músiques amb molta atenció. Són cançons fantàstiques escrites per compositors de gran volada. La llàstima és que hi ha tan poques gravacions on les canti Conxita Badia”, explica.
Són noms tan importants com els d’Enric Granados, Robert Schumann, Eduard Toldrà, Pau Casals, Robert Gerhard, Narcís Bonet, Ludwig van Beethoven, Carlos Guastavino o Manuel de Falla. “A mi em va cridar moltíssim l’atenció Azulao de Jayme Ovalle, que sembla contenir en el seu interior una bossa nova mandrosa”.
Aquesta és l’origen de la proposta de Jordi Torrens: buscar i rebuscar a l’interior de les cançons per oferir-ne una nova lectura amb la seva guitarra com a protagonista i amb el contrabaix de Miquel González com a aliat i suport.
¿Però quines cançons, les que apareixen al documental? “No necessàriament, més aviat les cançons que van ser escrites expressament per a Conxita Badia o les cançons que ella més va cantar”, aclareix Torrens. Així, s’obre la porta a més noms: Heitor Villa-Lobos, Frederic Mompou, Alberto Ginastera… fins i tot el d’ella mateixa com a compositora.
Jordi Torrens, amb el seu enorme bagatge harmònic (recordem el seu llibre Armonía moderna y otros cuentos) i el seu bon gust, es capbussa en l’oceà harmònic dels grans mestres, busseja lliurement entre les seves notes i quan torna a la superfície, ho fa amb l’essència melòdica de les cançons com a penyora.
Les seves versions seran interpretades per ell mateix i el contrabaixista Miquel González el diumenge 26 de maig al Teatre Parroquial de Sant Pere de Ribes, just després de la projecció del documental Conxita Badia no existeix.
Mentrestant, si us ve de gust, podeu escoltar An ocean away. Es tracta d’un projecte anterior de Jordi Torrens (Moment – love’s appeal) amb Hansford Rowe i altres músics vinculats al mític grup Gong, com François Cause i Benoit Moerlen.
