La seva directora, Eulàlia Domènech, va fer una recerca exhaustiva d’informació per trobar imatges, gravacions, pel·lícules en què sortís la cantatriu Conxita Badia. En va localitzar, però poques, perquè el rastre de l’artista es difumina en el temps, com si s’hagués evaporat.
Però Conxita sí que va existir. “Pero vivía en las nubes”, com explica el seu deixeble i biògraf Carlos Manso, que afegeix: “vivía en la música y después tenía que aterrizar”. Conxita Badia, l’artista integral que s’expressava a través de la veu, habitava en una mena de suspensió gasosa, formava part d’un agregat de notes, harmonies i ritmes diminuts i volàtils, invisibles.
Els grans artistes que la van tractar van reconèixer el seu valor, ja des que era ben petita. Quan tenia deu anys li va donar la benvinguda musical Enric Granados, a Barcelona. Quan va deixar l’exili argentí la va acomiadar Manuel de Falla, a Alta Gracia. I són molts més els grans músics que s’hi van relacionar i la van admirar: Pau Casals, Eduard Toldrà, Narcís Bonet, Robert Gerhard, Carlos Guastavino, Manuel de Falla, Heitor Villa-Lobos, Frederic Mompou, Alberto Ginastera…
El documental Conxita Badia no existeix explica en menys d’una hora l’essència artística i humana de la cantatriu, a partir de comentaris d’amics i familiars propers, de deixebles (entre els quals Montserrat Caballé) i dels petits fragments fílmics que s’han pogut recuperar d’arxius i filmoteques.
Una vida dedicada, amb amor, a la música i a la família. Segurament és per això que Conxita Badia no existeix el signa la seva besneta Eulàlia, que el diumenge 26 de maig a les 12 del migdia presentarà la projecció del documental al teatre Parroquial de Sant Pere de Ribes. En acabar, el guitarrista Jordi Torrens proposarà una relectura d’algunes de les músiques que apareixen en la pel·lícula.
