El talent de Matías Spadaro és d’aquells innats, la creativitat del qual necessita esplaiar-se en diferents formats. Per això es dedica a compondre, a tocar la guitarra (el baix o la bateria), a escriure guions per a televisió a teatre…i a fer arranjaments musicals.
Coneix el blues (que va aprendre de Gustavo Ginoi) i es mou ve entre els ritmes flamencs i la cadència espanyola (que va estudiar amb Allier Díaz Ferrer), però Spadaro és essencialment un autodidacte. Es deixa portar per les seves intuïcions. Faci el que faci, Spadaro és artista.
La tarda del 28 de maig, el mestre argentí donarà noves formes a temes que normalment interpreta amb “Le Tangó”, amb Gabriela Grabowski, la seva muller i parella artística. Quan des del festival li vam proposar d’expandir el duet amb un contrabaix i un bandoneó, Spadaro va treure l’espasa i va dir: “No! Oigo un violín y un violonchelo”. Doncs que així sigui.
