La primera reinvenció de José de Udaeta va ser al principi de la seva carrera. Així ho recull el text biogràfic El senyor del castell, editat en el programa de la festa major de Ribes, el juny de 2020:
“José no tenia cos de ballarí. Es mirava la cama estirada, repenjada a la barra de l’estudi de dansa del carrer Petritxol, i la veia massa llarga; i el peu, massa gran. (…) Ell, un artista apassionat però calculador, impulsiu però estratègic, seguia sense veure-ho clar: s’aplicava en els exercicis tant com podia, però la intuïció li deia que ni formaria part d’un cos de ballarins ni esdevindria un solista clàssic. (…) En els moments de desesperació i desànim, la Marta, la seva futura muller, li deia: “José Luis, tu bailarás! Como yo te lo digo”. Magriñà, conscient de les preocupacions del seu alumne, un dia li va deixar anar: “José, et podries plantejar de dedicar-te al ball espanyol. La teva figura hi casaria perfectament”. (…)
La Marta i en José es van casar a Santa Maria del Mar de Barcelona, però es van instal·lar a Madrid. Ella treballaria d’assistent de Cayetano Luca de Tena, al Teatro Español; i ell ballaria a l’Òpera de la ciutat. A més, José de Udaeta va aprofitar la dècada que van viure a Madrid per perfeccionar-se en dansa espanyola. Amb “El Estampío” va aprendre a repicar els peus al ritme dels pals flamencs; amb “La Quica”, a moure els braços; i amb Regla Ortega, el “desgarro” de la força gitana.
Aquest va ser el primer gir important en la seva carrera, que continuaria de seguida amb la formació d’un duet amb Suzanne Audéoud: Susana y José, la companyia que els portaria a actuar per tot Europa. Les seves gires internacionals van durar gairebé dues dècades, però en un moment determinat el duet es va dissoldre. El mateix Udaeta ho recorda en una entrevista a Memòries d’un altre temps:
“Amb la Susana vam decidir d’acabar perquè vam pensar: Ya somos mayorcitos… i ara, quan veig les fotos! tenia 50 anys… era un “baby”! [ riu a gust]. Llavors vaig conèixer Rebekah Harkness. I amb la Harness va ser una època de la cama de oro de los Rolls Royce, viajes, coreografías, decorados de Dalí, joyas, pieles, plumas… Em va dir: José, you are a great artist with the castanets. You are here and we’re very lucky but you need to do something with the castanets, your life. I li vaig fer cas. La casualitat de la vida em va posar en front d’una íntima amiga meva, alumna del Magrinyà: l’Emma Maleras. La vaig veure en un concert al Conservatori del carrer Bruc… Y digo…¡ todo mujeres! : [es refereix a les conertistes de castanyoles del moment] Emma Maleras, Lucero Tena… i no hi ha ni un home que toqui les castanyoles! I em vaig donar tres anys per transformar-me en concertista de castanyoles.
I així va ser! El seu debut com a solista va ser a la Sala Mozart del Liederhalle de Stuttgart. Amb gairebé seixanta anys d’edat, José de Udaeta emprenia una nova carrera artística, que el duria a compartir escenari amb Montserrat Caballé o Herbert von Karajan, entre molts d’altres.
Finalment, el darrer gir va ser cap a l’any 2000, quan Udaeta en tenia gairebé vuitanta. Aleshores és quan va presentar l’espectacle El secret de les castanyoles, en què actuava acompanyat de dues artistes molt més joves que ell, la ballarina Belén Cabanes i la pianista Marina Rodríguez. Aquest espectacle el va enregistrar Televisió de Catalunya, que va aprofitar el moment per fer algunes preguntes al mestre i a les seves acompanyants, que podrien ben bé ser les seves nétes!
