Els quatre esdeveniments que han conformat el Festival Udaeta de 2026 han presentat una biografia musical completa del compositor Manuel de Falla, des dels seus inicis com a pianista virtuós a Cadis i Madrid fins al silenci creatiu en el seu autoexili argentí. “He ideat el festival d’enguany com una composició musical estructurada en quatre moviments, en quatre actes musicals, que expliquen la vida de Falla. Cada vegada són més les persones que venen a totes les propostes del festival, compren entrades per a tots els concerts! Aquestes persones han pogut emportar-se una visió general i contextualitzadora del compositor més important de la música ibèrica”, explica Esteve Molero, director del festival. El públic que s’apropa al castell de Ribes, com remarca l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Ana Herrera, “és del municipi, de la comarca i d’arreu de Catalunya (…), que gaudeix de la qualitat de les peces inèdites del festival”.
En aquesta fidelització i obertura del públic del festival hi han jugat un paper essencial els mitjans de comunicació, que cada any s’interessen més per la proposta ribetana. Així, Televisió de Catalunya ha destacat el Festival Udaeta en l’espai El 33 Recomana; el Canal Blau ha dedicat un reportatge previ de més de cinc minuts al festival; Catalunya Música ha entrevistat Molero al programa Assaig General; la Revista Musical Catalana ha publicat una notícia breu en la seva edició en paper; la publicació Tot ho sap ha utilitzat la imatge gràfica del festival per a la portada del seu número 70, corresponent al mes de maig.
El nombre d’assistents a la sisena edició del festival es manté, fins i tot augmenta. En dues de les propostes d’enguany s’han exhaurit les localitats. L’originalitat de la proposta ha passat per ubicar el compositor gadità en quatre espais geogràfics: Madrid, París, Catalunya i Mallorca, que han vertebrat els quatre espectacles del Festival Udaeta 2026, tres dels quals han estat de producció pròpia. “Hem aconseguit, any rere any des de 2021, retre homenatge a José de Udaeta, però també apropar la cultura i el patrimoni a la ciutadania. Tenim un festival consolidat que sempre aconsegueix sorprendre’ns i arribar-nos al cor amb les seves propostes”.
L’espectacle Falla abans de Falla, en coproducció amb el cicle Lírica Ribes del Centre Parroquial, va proposar un recorregut per la sarsuela de la mà de les explicacions de la Dra. Eulàlia Polls (Universitat Rovira i Virgili). L’orquestra Camerata Eduard Toldrà va convertir-se en una orquestrina de teatre per acompanyar les veus solistes de Rosa Maria Abella i Andreu Miret. El públic es va emocionar amb els duets Hace tiempo que vengo al taller (La del manojo de rosas, de Pablo Sorozábal), ¿Dónde vas con mantón de Manila? (La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón) o No seas tirana (El barberillo de Lavapiés, Francisco Barbieri). A més, l’orquestra va oferir algunes pàgines instrumentals, com el preludi de la sarsuela El Bateo (Federico Chueca) o la Danza del fuego de l’opereta Benamor (Pablo Luna).
La presència del jazz en el París de començaments del segle XX va ser el tema central de Manuel de Falla, avui. El jazz i l’impressionisme simfònic són dues estètiques que van conviure i influenciar-se mútuament. El quintet d’Esteve Molero ho va demostrar amb adaptacions jazzístiques del famós Bolero de Maurice Ravel o la coneguda Dansa d’Anitra d’Edvard Grieg. El repertori es va completar amb temes extrets del LP M. de Falla, avui (1976), de Francesc Burrull i Leonora Milà; i amb algunes cançons d’El Amor brujo, interpretades per la cantant suïssa María Ángeles Cuevas i que formen part del seu espectacle No me embrujes, amor (estrenat a Ginebra el setembre de 2025).
Falla, mossèn Cinto i Rusiñol va demostrar un cop més que la combinació de música i literatura interessa al públic. Es consolida la línia iniciada en edicions anteriors: Un sonet, com sona? (2024) i Música i llibres sota les alzines (2025). Enguany, la proposta convidava el col·lectiu Rims (poetes ribetans), les expertes Vinyet Panyella i Maria Carme Barceló, especialistes respectivament en Rusiñol i Verdaguer; i la cobla Lluïsos de Taradell, que el 2026 també celebra cent cinquanta anys. La proporció justa entre erudició i popularitat per descobrir la influència de la literatura catalana en l’obra musical de Manuel de Falla.
L’espectacle El tricorni de don Manuel va situar Manuel de Falla a Mallorca, que és on resideixen els integrants d’Image Ensemble. El repertori, de gran dificultat tècnica, va començar amb Mallorca d’Isaac Albéniz. Seguidament, el solista de flauta Enrique Sánchez, va interpretar música dels mallorquins Antoni Torrandell (1881-1963) i Rosa Mestre (1875-1972). L’oboista Juan Rodríguez, acompanyat al piano per Júlia Martínez, va oferir a continuació una selecció de les Siete canciones populares españolas de Falla. Finalment, la ballarina Verónica Luque va enlluernar el públic amb la seva posada en escena d’El sombrero de tres picos, en un arranjament del compositor xestà Gustavo López.
El Festival Udaeta s’acomiada amb una recomanació del flautista d’Image Ensemble, Enrique Sánchez. En acabar el concert de dissabte a la nit, Sánchez va parlar al públic de la versió que més l’emociona de l’òpera que va situar Falla a nivell internacional, La vida breve. Es tracta d’una gravació de 1966 amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orfeó Donostiarra i la veu principal de Victòria dels Àngels, dirigits per Rafael Frühbeck de Burgos. Fins l’any que ve.
©Festival Udaeta. Tots els drets reservats.
